Posicionament polític d’Alternativa Per Montesquiu - CUP

Posicionament polític d’Alternativa Per Montesquiu - CUP
En relació a la proposta d’acord polític de JXS cap a la CUP.

La nostra Candidatura, única alternativa de Govern a Montesquiu i única assemblea de la CUP al Bisaura, una vegada afrontat el pertinent debat intern durant les darreres setmanes i mesos, amb la necessitat de donar una resposta als neguits expressats per la pròpia militància i per part de la ciutadania de la qual representem i defensem els seus interessos municipals, creiem urgent expressar el present posicionament per tal de que aquest sigui conegut de manera oberta, però també de manera interna, donant a conèixer així la riquesa i la diversitat d’opinions que una organització com la CUP recull en el seu interior.

D’on venim, on estem i què hem vingut a fer...
... per assolir allò tant anhelat. Per primera vegada, existeix una majoria de diputats i diputades independentistes al Parlament de Catalunya. Però més important que aquest fet, és aquell que el propòsit d’aquests 72 diputats independentistes no és altre que el d’avançar cap a la consolidació de la República Catalana en un termini de 18 mesos i establir un nou poder constituent per aquesta nova República. La transversalitat en l’espectre ideològic de la majoria independentista s’ha de veure com una fortalesa del propi moviment, i no com un problema. Des de la CUP, la nostra funció aquí és que aquest independentisme creixi per l’esquerra sense obviar la naturalesa de les forces polítiques que a hores d’ara estan donant suport a l’opció rupturista i que estan enquadrades en el si de JxS. Certament, la fortalesa d’aquest Procés rau en la nuclearització del mateix, entorn el gruix de la societat civil, que d’una manera transversal ha sabut recollir els anhels emancipadors des d’un ampli espectre que va des de sectors democratacristians fins a l’esquerra anticapitalista.

La nostra formació ha sigut i s’ha caracteritzat en la darrera legislatura per ser garantia de que aquest Procés avança amb una fortalesa suficient, capaç d’afrontar obertament la fita de construir una República Catalana lliure i sobirana. Ens preocupa en aquest sentit, els intents que pretenen situar i visualitzar a la CUP com un tap pel propi Procés. Certament hi ha sectors d’allò anomenat “camamilla party” interessats en forçar unes hipotètiques eleccions al març i que han tingut una posició contrària a tot acord. El més preocupant és que a dins de la nostra organització, però també a fora, per part d’organitzacions que pretenen dirigir-la, hi hagi sectors que es moguin en els mateixos paràmetres. En aquest sentit, des de la nostra assemblea local creiem que la CUP faria bé de no acceptar tuteles per part de ningú.

Que quedi clar, la CUP és un instrument per accelerar el Procés i assolir la ruptura, amb aquest ideari ens identifiquem cadascun dels militants de la nostra assemblea local, i així ho vam estar repetint al llarg de la campanya electoral pel Parlament, constituint-se com el compromís polític estratègic més important que la nostra organització va adoptar. Per nosaltres la prioritat no és establir aliances amb sectors polítics espanyols per acordar un referèndum d’autodeterminació, sinó vertebrar un moviment transversal rupturista i català, amb una majoria suficient per proclamar la independència amb les màximes garanties d’èxit, molt vinculades a la fortalesa i maduresa de tot el moviment polític, social, sindical i associatiu català prou sòlid com per plantar-se davant de l’Estat i els poders econòmics i financers. La CUP aquí hem d’actuar com a element solidificador i accelerador de tot aquest moviment.

Les recents eleccions a les Corts espanyoles no fan més que constatar que a l’altre costat no hi ha ningú amb capacitat per negociar res. Les opcions que incorporaven la possibilitat d’un referèndum no superen la quarta part dels diputats del Congrés, i la sisena del Senat. La ruptura del bipartidisme i la dificultat en establir una governabilitat i estabilitat ens situen en un avantatge tàctic que cal aprofitar. Si abans del 20 de desembre existia una necessitat objectiva en arribar a un acord entorn la investidura de la presidència de la Generalitat, un pla de xoc d’emergència social, el Procés Constituent i un full de ruta de desconnexió institucional i ruptura democràtica; a hores d’ara, passat el 20 de desembre, aquesta necessitat esdevé una obligació. Amb una Espanya sense un govern sòlid, se’ns obre una finestra d’oportunitat idònia per accelerar la ruptura i exercir la majoria de que l’independentisme gaudeix a casa nostra.

Estem per tant, davant d’una cruïlla històrica, un temps de ruptura, que trenca amb la lògica de l’autonomisme en el que havia caigut la política i principals partits catalans fins fa pocs anys. Entendre aquest fet és crucial per entendre el canvi de paradigma i el canvi en el nostre sistema de partits i cap a on s’ha desplaçat la centralitat política del catalans, i en conseqüència, cap a on s’ha de dirigir el nostre treball polític.

No cal obviar que el moment actual no és ni permanent ni circular. Cal entendre que el moment és únic i que no hi ha gaires possibilitats de fer paral·lelismes amb d’altres èpoques liderades per l’autonomisme i on la centralitat política marginava a l’independentisme en un extrem de la dimensió política catalana. Situats en aquest temps de ruptura, la transformació cal exercir-la, no profetitzar-la. Allargar-la pot evocar a una frustració com la ja viscuda l’any 78.

De negociacions i elements de debat...
... per encarar un Govern de ruptura. Després de tres mesos de negociacions, a les assemblees locals se’ns fa difícil justificar de què han servit aquests temps de negociacions i en el fons, la sensació de paràlisi. Claredat i transparència i dotar-nos d’eines que ens facilitin ser entesos per la societat en general i pels nostres votants en concret, és el que hem trobat a faltar. La nostra organització ha portat al límit la seva cohesió interna i s’ha produït un debat que ha superat les fronteres de la nostra pròpia organització i massa vegades ha estat absent d’un respecte entre les parts com es mereixeria. No ens en sentim gens orgullosos, i el més preocupant, que no li sabem trobar la utilitat a aquests 3 mesos.

En cap taula de negociacions hauria d’haver entrat mai la possibilitat de noves eleccions. Aquesta possibilitat hauria d’haver quedat fora de tot debat i no ser utilitzada com una espasa de Damòcles per influir en una determinada direcció. La negociació entre JxS i la CUP s’establien de la necessitat de que ni uns ni els altres tenim la majoria suficient per fer allò que hem vingut a fer. Només amb la suma d’ambdues formacions s’estableixen majories prou qualificades per avançar amb prou legitimació per trencar amb l’Estat. Per tant, cal no perdre de vista que ni uns ni els altres, pel nostre compte aconseguirem el propòsit pel qual ens vam presentar a les eleccions. La urgència, per tant rau en el fet d’establir una negociació sincera, integradora i amb la premissa compartida del per què estem negociant. Si això ho entenem així, llavors no podem compartir l’estratègia de donar una imatge persistent de pessimisme que el òrgans nacionals de la nostra organització s’han esforçat en donar.

Hem trobat a faltar en aquest sentit un anàlisi de la situació més àmplia, que sabés generar paquets negocials alternatius i on es poguessin compensar els interessos d‘ambdues parts. Cal sortir de la lògica personal en la que estem situats entorn d’un nom, i centrar-nos en assolir compromisos que accelerin el Procés i el facin més sòlid en la seva globalitat. Hem acabat convertint la figura del President de la Generalitat com el tòtem que no és, i sembla que hem degenerat en un “tot o res”. Quan aquest no és el debat, ni l’objectiu estratègic pel qual des de la CUP portem anys treballant.

Allò substantiu, el què i el com...
... passa per sobre del “qui”. La Declaració aprovada pel Parlament de Catalunya pels 72 diputats independentistes de JxS i la CUP el passat 9 de novembre, estableix les bases i els compromisos sobre les que treballar els propers mesos. És a dir, hem concretat allò substancial del què i del com. Un aspecte que per la CUP passava per davant del qui. Estem convençuts que sense nosaltres, aquesta Declaració no recolliria bona part dels compromisos que adopta.

En el nostre accionar polític diari, hem après que bona part de les decisions que portem a terme són fruit de valorar les conseqüències positives, negatives i neutres que aquestes tindran, i alhora la repercussió que exerciran a sobre nostre com a individus i com a grup polític, i per un altre costat sobre els afectats de la decisió i d’una manera àmplia, a tots els veïns i veïnes del municipi. Quan ets clau de governabilitat, negar que els nostres actes tenen conseqüències més enllà de nosaltres mateixos és pecar d’irresponsabilitat.

Si per nosaltres el “qui” no és un element nuclear, no podem caure en la incoherència d’arribar a forçar unes eleccions al març per una manca d’acord precisament sobre “el qui”. Dit això, la insistència per part de JxS en no voler entendre que una presidència en un figura alternativa al Sr. Mas, hagués suposat desbloquejar la situació actual i hagués reforçat el propi Procés, no és en cap cas una posició constructiva. S’ha situat a una persona per sobre del mateix Procés, i convé deixar-ho clar, no hi ha ningú que es pugui situar per sobre d’allò que ha construït el poble.

Davant d’aquesta tessitura, la nostra responsabilitat és fer allò que millor sabem fer i allò amb el què ens vam presentar: accelerar el procés i dotar-lo de garanties d’èxit. Que ningú s’equivoqui, la funció de la CUP no és la de vetar, sinó la de construir. Així ho fem als Ajuntaments i aquesta és la nostra millor carta de presentació davant de la societat i allò que s’espera de nosaltres.

En aquest punt partim de dues premisses. Per un costat l’opció d’investir Mas no és la nostra, ni és la que millor representa els valors sobre els que cal fonamentar la nova República Catalana. Per l’altre, encara més reforçat amb els resultats de les eleccions espanyoles, unes noves eleccions fruit del desacord no són garantia de cap millora tàctica, ni ens situen en una posició avantatjosa respecte l’actual, bàsicament ens tornarien a situar en un estadi amb lògica autonomista, tornant a situar el dret a decidir i els partits que en fan la seva màxima, al centre del debat polític català, ignorant el plebiscit del 20 de setembre i per tant, constituint-se com un valor de reserva no desitjable per part la CUP, però tampoc per JxS.

Una decisió a prendre...
... sense fer trampes al solitari. Que els sectors interns i externs contraris a l’acord utilitzin els resultats de les eleccions espanyoles per forçar unes noves eleccions catalanes, ens sembla una mostra clara que n’hi ha alguns que encara no es creuen la desconnexió. La millor manera de fer créixer l’independentisme per l’esquerra és constatant que la via federalista i la que se situa entorn del dret a decidir no gaudeix de cap majoria suficient a Espanya, condició sine qua non per exercir-lo. Cal veure com aquesta opció no té possibilitats per avançar en aquesta línia. D’altra banda, a casa nostra, cal l’exercici d’un accionar polític, assumint responsabilitats si cal, i que ens situï a la CUP com a la formació de referència per les classes populars i desafavorides del nostre país. Amb la pràctica es creix, amb la paràlisi se cedeix l’espai a opcions sucursalistes de les esquerres espanyoles. Cal doncs, assumir riscos i ser una eina útil per la governabilitat d’aquest país i en benefici d’unes classes populars que diem representar, cal actuar i cal construir.

Arribats a aquest punt, desitgem fermament posar fil a l’agulla d’una manera clara a partir del diumenge 27 per transformar els anhels d’aquest poble en una realitat palpable i il·lusionadora. No perdem de vista que allò pel que estem lluitant, ha de generar esperança, no decepció.

En aquest punt doncs, des de la nostra assemblea local de la CUP veiem amb urgència l’establiment d’un acord global per la ruptura amb l'objectiu d'avançar cap a la creació d'una República Catalana a partir d'un full de ruta de desconnexió institucional i de ruptura democràtica, un pla de xoc d'emergència social i un procés constituent popular i democràtic que permeti eixamplar la base del procés. Sense vetos ni posicions personals ni maximalistes. Apostem doncs clarament per ratificar l’acord amb JxS, i avançar cap a l’assoliment de la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol. El diumenge 27 el nostre vot serà aquest.

Assemblea Local de la CUP de Montesquiu
Alternativa per Montesquiu – CUP

Montesquiu, 26 de desembre de 2015