Als vint-i-dos anys, com a Sacerdot, va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Impulsor de l'Assemblea de Catalunya, es va plantar un any i nou mesos al davant de la presó Model de Barcelona per a reivindicar la independència. Seguidor de les tesis de Gandhi, va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme com ja en l'etapa constitucional.



El 1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per Barcelona pel Bloc d'Alliberament Nacional. Sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i l'any 2001 va fer una vaga de fam a la Plaça de Sant Jaume per a defensar-la.

Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l'Audiència nacional espanyola per un delicte d'enaltiment del terrorisme després que l'Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres poses de relleu que, d'acord amb els principis no violents que havia defensat tota la seva vida, no totes les violències són iguals. El 2005 va ser detingut i ingressat a presó un dia per aquesta causa, de primer a la Model, i després a Can Brians.  

Xirinacs és una d'aquelles persones que van criticar amb duresa la renúncia que van fer companys seus en la malnomenada transició. Decidit a continuar la lluita per l'alliberament dels Països Catalans, ha donat sempre el seu recolzament a la lluita contra la repressió i la tortura sofertes contra independentistes catalans. La seva conseqüència ha estat portada en extrem fins al dia d’avui. Molts dels que van renunciar a aconseguir una terra lliure i socialment justa en el seu dia, avui s’atreveixen a lluir la seva figura.

Incansable lluitador, des de la CUP lamentem profundament la seva mort, alhora que ens motiva, encara més, a seguir lluitant dia rere dia per la transformació d’aquesta societat i cap a la independència total dels Països Catalans.   

Avui, des del seu compromís incansable, la seva fermesa tenaç, i les seves conviccions emancipadores, l’Esquerra Independentista perd un gran lluitador, no caurà en l’oblit.El millor homenatge, la victòria.

Candidatura d'Unitat Popular

Montesquiu, 12 d’agost del 2007.

L'escrit d'en Xirinachs: 

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.

Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.

Gràcies! 

ACTE DE SOBIRANIA 

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics! 

Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d’agost de 2007